El congost de Collegats és un paradís de roca i aigua. No m'extranya que la primera guia del congost es titules així. Dintre de les incontables parets que té el lloc, la Paret de la Figuereta és possiblement la més vistosa, sorollosa i perillosa per escalari (per la possible caiguda de pedres a la carretera). Com que cap de les tres coses m'interesava, he triat per escalar les vies de més a l'esquerra de la paret.
La més occidental és la Kua de Kadell de Gos amb una plaqueta petita amb el nom per marcar l'inici. M'ha sorprès lo maca que és, amb una roca espectacular (només l'inici del L3 és una mica més dolent). M'he equivocat en el L2: he seguit la lògica i en canvi tenia que seguir la bona roca (s'ha de flanquejar a l'esquerra a l'indret del pont de roca i no anar cap el diedre de roca trencada). L'últim llarg és molt bo, m'ha sortit en lliure encara que no es obligat. Sereu mariners de terra endins navegant per un mar de còdols.
La següent és La Paciència dels Petits. Potser no tant bona com l'altra però també deu ni do. Hi ha més seguros però és més difícil d'assegurar, això fa que sigui una mica més exposada. Molt lògica, ràpida i també amb un L3 molt bo. Roca molt bona menys un curt tram del L1 i reunions hipercòmodes i equipades.
El descens es fa amb un moment per la canal de l'esquerra seguint les fites.
I per acabar la ressenya.
Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada