Quimèrica Laxitud i Martinetti a la Paret de l'Ós.

Fred, molt fred, massa fred fa aquests dies per escalar (en roca) amb una mica de dignitat. On s'està millor és al costat del foc sense cap dubte, però si avui fa un dia dolent demà potser encara el farà pitjor, per tant, val més que aprofitem.

Hem anat a fer un parell de vietes a la paret de l'Ós. Primer la Quimèrica Laxitud, via maca, grau bo pel dia que ha fet, equipada, últim llarg atlètic i poca cosa més a destacar.

Després hem fet la Martinetti. Aquí ja s'ha de col.locar tascons i friends. La via està minimament restaurada per no passar penes però continues fent servir peces d'un altre temps, sobretot els darrers llargs. Inici en una fetxa gairebé esborrada de color vermell i tram descompost en el L2, la resta molt bona roca. Amb el fred no hem apretat massa però el L3 és difícil i poc recomanable apurar-lo de primer. Podeu portar alguna xapa recuperable però són prescindibles.

I per acabar la ressenya. Compte amb les nombroses vies que hi ha en aquest sector de paret.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.