El Pic de Sant Cugat és una caòtica vessant assoleïada que vesteix uns bruts pantalons i una blanca i florida samarreta. Antics itineraris segueixen els seus diedres plens de vegetació i altres de més moderns ataquen les plaques més compactes.
Un d'aquests moderns itineraris és la Calçotets. Magnífica escalada, més increïble i bona com més amunt. Tot i així, el llarg que més m'ha agradat ha estat l'única fisura de la via, el L4, oberta ja d'antic i reforçada per poder-la fer en lliure sense problemes.
Escalada molt bona, molt ben trobada, molt ben assegurada i només trobarem herba en el L2 (que a més a més és una mica indefinit). Oberta de manera magistral des de baix, col.locant els parabolts en un precari equilibri.
La via està equipada, com ha molt moltíssim algun friend pel L2 (ben mirat si tenim previst de fer passos de 6c en un IV no hauriem de tenir massa problema). Per trobar la via, haurem de fixar-nos en una gran "S" a la part dreta de la paret. I per baixar, rapelant sense problemes.
Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada