Mai havia anat ha escalar més enllà del Llobregat, i avui crec que m'he passat de frenada per què fins al Ter no m'he aturat. Un pioner d'Osona m'ha convidat a visitar la seva terra i, després de molt de temps sense veurens, no li podia pas dir que no. Així és com he descobert els fantàstics Cingles de Tavertet i més concretament l'imponent Morro de l'Abella.
Aquest Morro és una estreta península rocosa que sobresurt en el Sot de Balà, camí de Tavertet, amb uns boscos frondosos, molsuts, humits i opacs. Tanta bellesa té un preu, i per un escalador aquest preu s'anomena roca crocanti.
La Tirabous és una espectacular, acrobàtica i vertical via, amb ambient, amb una curta i còmoda aproximació, ben assegurada amb parabolts i unes curioses xapes... vaja! que té l'èxit assegurat. En contra, l'escasa longitud i, com ja he comentat, la poca qualitat i quantitat de canto fa que sigui una escalada basicament artificial, on només el llarg comú amb la via SAM el podrem passar totalment en lliure.
Apa! Fins aviat i... el crocanti al gelat.
2 comentaris:
la roca no es bona,però les vies si!!!!!(ves a fer la "vemu"...fliparàs!!!
Si, realment la roca és desesperant, poc canto que hi ha i encara és de crosta malparida.
La Vemu dius, no la tinc controlada. Ja la buscaré.
Cuidat.
Publica un comentari a l'entrada