dissabte, 29 de gener de 2011

La Capitan Veneno a la Pala Alta.

Dia de ressaca de núvols, pluja i neu. Costa descidir on anar, però segons les previsions metereològiques les terres de ponent tornen a guanyar, així que cap al Montroig i falta gent (o no, millor que no).


Tornar escalar amb company, i deixar les solitàries aparcades, és una alegria i si el company fa dies que no el veus, doble alegria. Només la falta de sol ens a amargat una mica la via, la Capitan Veneno.



L'hem feta amb dues llargues tirades, vigilant amb el fregament i optimitzant els friends en el L1 i L2. Els altres dos estan equipats. La via m'ha agradat molt tot i tenir unes mans com fustes en el tram difícil. Aquest tram és força tècnic de peus i val la pena portar uns gats ben afilats. Per la resta, no hi ha massa problema si confiem amb els nombrosos claus (a caldo i fins les orelles) que asseguren alguns dels passos més compromesos.




L'inici de la via el trobarem a mig camí de les dues grans zones desplomades de la paret (Mariola Motors i via dels Llons), en una marcadíssima fisura diagonal d'esquerres que la ratlla de dalt a baix.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.