És una paret allargada sí, i també petita, assoleïada, amagada, bonica, tranquila, però sobretot acollidora. És una paret molt variada en la qualitat de la roca, en el color d'aquesta, en el tipus d'escalada, en les vies. M'atreveixo a dir que és la paret més variada de la comarca, però amb un tret comú. Totes les vies han estat obertes per baix, per mi, un factor importantíssim i que espero que segueixi així, en aquesta paret i a la comarca.
La Regal de Reis és la primera via que es va obrir, la més clàssica, la més lògica. No és la més equipada (més aviat poc equipada), no és la que té la millor roca (bona sí, només empitjora al cim), no és la més bonica en definitiva. Però per coneixer la paret és ideal.
Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.
Nota (del 18 de Març de 2014): Torno a repetir aquesta clàssica de baixa dificultat de la Paret de Riu Lacó, aquest com amb una companyia entrenyable
Poc a comentar de la via, només que estigueu al cas a no posar-vos a la via Horitzons que puja per la dreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada