divendres, 14 de gener de 2011

L'Airgambois a la Roca dels Arcs.

Amb l'anticicló arriben les boires a les fondalades i el solet a les cotes altes, i  la Roca dels Arcs, a Vilanova de Meià, és un lloc ideal per quan fa aquests dies duals. Fins a  l'últim moment no sabia quina via anar a fer i fullejant la guia m'ha fet gràcia anar a l'únic pany de paret que encara no havia escalat mai. El pany més lleig, el més herbós, el menys vertical.


No tenia referències de l'Airgambois i hem feia una mica de respecte posar-me en aquests murs vilanovins de tanta continuitat en solitari, però al final he disfrutat molt: del sol, de la via i de la roca.



De fet, l'únic pas on s'ha de vigilar és a l'inici de la via, després la cosa millora notablement. El L3 i L4 són de navegar una mica sobre una roca brutalment cantelluda que fa oblidar les alegries entre pitons, fins i tot, amb una mica de gesto podem passar sense tascons, però millor portar-los.
Per acabar, vigileu molt en el descens. El camí està molt rebentat i rellisca molt. Ah! i la ressenya.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

6 comentaris:

Llorenç ha dit...

te bona pinta.....en prenc nota....sembla que el grau no apreta massa...i et deixa escalar epr un bon pany de paret....que aixó de Vilanova de Meià apreta molt!

Parce ha dit...

Ei Llorenç espero que estiguis més recuperat.
Per mi, va ser una grata sorpresa aquesta via, suposo que també eren les ganes d'escalar que tenia.
La via és una MD+ (es a dir, V+ obligat) i només pels primers 4m, la resta no hi ha problema.

Cuidat i vejam si tornem a quedar.

Celta ha dit...

Ei, bona piada, una pregun, que sistema utilizas para segurarte en solitario, grigri tuneado, soloist, el silent partner, los nudos ???
Es que estoy mirando de hacer mis primeras vias en solitario poco a poco y estoy mirando info de los que teneis esperiencia.

Parce ha dit...

Hola Celta.
Jo faig servir nusos i dos mosquetons de seguro a la cintuta.
El Silent és molt car i gran.
El Soloist no para en totes les caigudes, i fan nusos.
El grigri pot correr en excés i fan nusos també.
Doncs per que me de complicar la vida amb aquests trastos, vaig amb nusos i quan s'acaba s'acaba.
Quan vaig aprendre a fer nusos amb una mà, vaig guanyar un plus.

Sort, vigila i disfruta.

Celta ha dit...

Gracias por la info Parce, la verdad es veo que en esto de escalar en solitario me encuentro con bastante diversidad de opiniones pero ganan los nuedos y el grigri, sera cuestion de probar los dos a ver con cual es mas comodo.
Eso si todo el mundo recomienda aprender ha hacer nudos con una sola mano, supongo que el nudo que te haces es el tipico ocho o es otro???

Parce ha dit...

De vegades el vuit i de vagades... com és diu... bé, és com el vuit però només amb una volta, aquest sobretot si l'he de fer amb una mà (el vuit és imposible de fer-lo amb una mà).
La regla número u d'anar en solitari és: PROHIBIT CAURE. La resta... tu mateix.

Salut.