La Yogurtu puja per un curiós amfiteatre a la part dreta de la paret. Personalment, és una via que sempre m'ha agradat (tot i que diuen que és per col.lecionistes). No se explicar-vos massa bé per que m'agrada, potser és pel traçat, potser és per l'estil però jo diria que és per les formes tant capritxoses que hi ha en aquest tram de paret.
Quan t'ho mires des de la carretera veus unes grans balmes i forats per tot arreu i sembla imposible que pugui sortir una via en lliure per aquest pany. Aquest dia de fa 15 anys, la vaig fer de segon però quan la vaig tornar a repetir (Agost-00) ja vam anar a llargs.
La via és molt sinuosa sobretot el L1 i L3, amb una roca molt bona menys el primer tram, que per l'efecte de la xorrera està una mica bruta. El pas clau de la via és l'entrada a la R1, en travessia, on tant el de primer com el de segon han d'escalar. La resta de passos de sisè grau és poden trampejar bé. Destacar la sortida de l'R2 per rara i divertida (dreta, amunt i esquerra) ja ho veureu. Les assegurances estàn posades de memòria (pot ser que en faltin però no crec que en sobrin) i l'inici no m'ha quedat massa ben dibuixat però quan ets allà ja es veu clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada