L'Alba...oi? al Serrat dels Monjos

Temperatures gèlides aquesta setmana, però de nit, per què de dia si et toca el solet s'està molt bé. Avui hem tornat anar al Serrat dels Monjos a repetir aquesta nova via que fa poc vaig veure per internet. Vigilar molt molt amb la caiguda de pedres, ja sabeu que el camí està allà mateix. Inici de via claríssim, no?

Aquesta via és una mica rara. Comença amb un L1 molt equipat (fins i tot massa) i acaba amb els últims llargs desequipats (també massa diria jo). No sé... no m'ha acabat de convèncer això de passar del blanc al negre. També l'hi convé una bona pluja per fer marxar la terra de moltes presses, i porteu cordinos per escanyar algun que altre pitó que surt més del normal, i compte amb ells que un ja m'ha sortit amb els dits.

Al final del L5 aquesta via s'uneix amb una altra, La Porta dels Somnis, i just en aquest punt hi han afegit un clau, suposo que per desconeixement, però crec que s'ha de dir. Ara cadascú que tregui les seves conclusions. També voldria comentar el tema del clau que m'ha sortit, més que res per evitar ensurts potencialment perillosos.
Quan deixem un clau en una via i sempre que aquest asseguri un pas "difícil", hem de procurar que quedi a caldo i fins les orelles (suposo que tothom enten que vol dir a caldo i fins les orelles). En aquest cas, el clau assegurava un pas de V+, dels més difícils de la via. Res més.

Apa! Fins aviat i... compte.