dijous, 3 de febrer de 2011

Nova via. Ponts de Diàleg a la Paret de Riu Lacó.

Ahir i avui he estat obrint una nova via a la Paret de Riu Lacó. És complicat expresar amb paraules la felicitat que he tingut quan l'he acabat d'obrir. Podria dir que he obert la via que sempre he volgut obrir. Potser no tant per l'escalada o la dificultat, sinó pels descobriments que anava fent a cada moviment i per l'estil que he seguit.


Duia tota la ferralla que normalment porto per obrir via, només he canviat els parabolts per l'espitador, però aquest els he deixat a la motxilla. Així que entre, alguns claus, els friends, els tascons i un grapat de cordinos he començat a trobar fisures, regletes i ponts de roca, molts ponts de roca. Ponts de roca grans, de petits, d'amagats, d'evidents, de bons, de dolents, de fins, de punxents, de bruts i de nets. Una autèntica passada.


Obria a poc a poc, vigilant a cada pas i com més pujava, més m'anava dient:- No pots espitar, no pots clavar, no pots espitar, no pots clavar-. Tenia por que a l'hora de montar la reunió intermitja (l'R2) ho hagués de fer, però... allà també hi havia un pont de roca salvador. Llavors si. Llavors ja he vist que seria una via neta, oberta només amb tascons... estil impecable... en solitari, sense espitar, sense clavar, sense posar friends... més net que això només hi ha el solo integral.


Aquesta via només té un problema... vosaltres no la podreu disfrutar tant com ho he fet jo.

Apa! Fins aviat i foc... als parabolts.

Nota (del 5 de Gener de 2013): Avui em repetit aquesta bonica via que vaig obrir farà un parell d'anys. S'ha repetit, que jo sàpiga, dues vegades i les dues cordades m'han comentat lo bonica que és.





Dia radiant i perfecte per disfrutar de les adherències. El pas de 6b NO és especiament díficil, però si tècnic, de confiança de peus i bastant obligat. 

4 comentaris:

Miquel Vilaplana Abadal ha dit...

Veig que no pares, i en marxa fas coses molt interessants com aquesta.M'agrada l'esperit romàntic perquè en sóc.

Parce ha dit...

Ei Miquel. De vegades, la roca et parla però nosaltres no la sabem escoltar, per això ho emplenem tot de parabolts. En aquest cas ho he sabut fer.
Cuidat.

INDI ha dit...

Ets el meu heroi, si no fos tant sord et demanaria en casori, però em comformaré amb admirar les teves obres mestres.
Salut i a tibar-li.

Parce ha dit...

Jejeje!! No ets pas sord Indi, l'únic que t'agraden altres sons, jejeje!!
Ja tinc la ressenya de la via de Busa i ja estic buscant el dia adient per anar-hi.
Per cert. Que són les lletres "S.CH." que marques a la vora? És una altra via? Aquesta no la tinc controlada.

Cuidat foll.