La Paret d'Aragó de Montrebei sempre havia tingut aquella reputació de paret díficil des del cotxe fins al cotxe, i encara diria més, des de casa fins a casa: lluny, mal camí, llarga aproximació, molt de sol, descens en pujada, incògnita de trobar la canal adient. Doncs de mica en mica tot això va caient com un castell de cartes i malauradament acabarà essent una paret més.
Avui hem fet la Cistus Albidus, una de les vies que formen el póker de clàssiques de la Paret d'Aragó (Santiago, Cistus, Pilastra i per descomptat la Cade). Via maca, semiequipada i restaurada (gràcies per la feina), amb llargs lletjos i llargs macos (com toca en una clàssica). Menció especial al segon de cordada que també li tocarà escalar en bastants trams. Compte amb la roca i la mala caiguda en el L3 si el volem fer en lliure. En el L7 podem anar a buscar directament l'R8 sense tenir que anar a l'R7 (50m). Últims tres llargs espectaculars i amb molt ambient.
Nosaltres hem portat molts trastos i els hem arrosegat com un rucs. Amb una mica de criteri podem passar amb un bon joc de tascons, joc de friends (fins el C4) i els Aliens. Heu de pensar que les fissures són molt variades i permeten combinar perfectament el material. Les cintes que siguin llargues.
L'enhorabona als obridors.
Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada