Ja no recordo quan vaig estar per última vegada a Regina i això ho ha pagat el company de cordada amb alguna volteta de més, però més difícil ha estat per mi superar els fantasmes i mites que tenia sobre la Promio Moreno.
Al final l'hem feta bé, sense massa sofriment (sort de la restauració, gràcies) i amb algun A0 de regal no fos cas que alguna relliscada de peu o de mà ens donés algun espant. Tot i així, hi ha algun llarg bastant obligat.
La via és molt maca, especialment la part superior. La part inferior és més fissurada però amb algunes llastres i blocs que fan por. Està semiequipada: en tots els llargs hi han cosetes però en tots col.locarem quelcom. En general, he trobat el grau bastant apretat.
Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada