dimarts, 22 de març de 2011

Tom Sawyer a la Roca dels Arcs.

La primavera va arribar ahir i avui m'ho ha fet saber. He anat a la Roca dels Arcs, a Vilanova de Meià, per tornar al magnífic calcari del Montsec.


Aquí comença la Tom Sawyer, a l'esquerra de la Navarro i a la dreta d'una que vaig fer farà uns mesos. Bona roca, murs verticals... la cosa prometia a no ser per un vent gelat que hem deixava la candela penjant i finalment...pam!  la sorpresa del dia!


 Ruixat de neu per flipar i aguantant el tipus. Sort que ha durat poquet però el suficient per deixar-ho tot moll... però a Vilanova els cantos són grans i bons, així que amunt.


Pel que fa estrictament a la via, puc dir-vos que eviteu en lo posible l'artificial: dos ploms a la sortida del desplom protegit amb un clau petit asseguren una bona pujada d'adrenalina... vosaltres mateixos, però jo recomano superar el desplom per la dreta (porteu una xapa recuperable) i així us eviteu la probable caiguda. Per la resta... a disfrutar de canto i roca fins a dalt.


Apa! Fins aviat i... neu millor que pluja.

4 comentaris:

Llorenç ha dit...

veig que t'ha donat una bona benvinguada la primavera!!
per cert....no ho acabo d'entendre....la variant d'entrada que puja, per la dreta...Navarro...o per l'esquerra project??? i vas a parar a la R2?

Parce ha dit...

Ei Llorenç.

La variant, només és evitar el sostre per la dreta. Quan ets allà a sota el desplom ja veuràs el que vull dir. Evidentment també pots entrar per la Navarro....en aquest cas val més una imatge que mil paraules.

Cuidat.

"PACA" ha dit...

el segon llarg nomes te un spit: es un error teu o algun burru a espitat?

Parce ha dit...

El primer espit que marco és de la Cors Solitaris, que al estar allà mateix serveix per evitar el factor 2, per això el marco. Però de via via només n'hi ha un.

Cuidat foll.