Via d'escalada clàssica per excel.lència: no massa difícil, de buscar-se la vida i la via, roca variable amb trams bons i trams herbosos, etç. Aventura en definitiva, des de que deixem el cotxe fins que hi tornem. Només recomano ser prudents en el descens ja que acaba en uns jardins penjats on la sortida més fàcil i feixuga és pujar fins la carena cimera.
Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.
2 comentaris:
Ostia no pares volia fer-te un comentari del Trepant solitari, i ja n'has posat un altre. Felicitats per l'activitat. Jo la via del Trepant en venia de gust de fer pq el lloc m'agrada molt, però tinc la impressió que la roca no és massa bona. Coneixes la via Xavi Teixido, està al costat del espero Therion, es que fa temps que me la miro, però no conec ningú que l'hagi fet.
Salut i roca
Si la vaig fer l'any passat aquesta (sortirà al blog d'aquí 15anys, jeje!!). La recordo bonica i poc equipada, fins hi tot les reunions s'han de muntar. Al Caranorte hi vaig fer una piada. Et recomano la sortida original a no ser que vagis sobrat de grau. La roca... ja sé sap, alguns trams són excel.lents i altres trencats, però això en aquestes parets ja forma part del joc.
Cuidat i disfruta-la.
Publica un comentari a l'entrada