dimarts, 12 d’abril de 2011

Montrebei. Una de freda i una de calenta.

Per la temperatura, més calenta que freda però no fa pas referència  a aquest agent atmosfèric sinó a la variabilitat de les vies que hem fet.


Ahir vam fer el Corredor de la Águilas. Via exòtica amb tres part diferenciades. La primera molt interior, fàcil de seguir i bonica. La segona més herbosa amb trams molt herbosa, més díficil de seguir i lletja. I la tercera exterior i aèria però no gaire maca. Personalment no m'ha agradat massa tot i alguns llocs curiosos i espectaculars.



I avui hem fet la KimGilWalk. Potser hem fet la primera repetició integral, no ho sé. La via és dura, poc equipada i amb dues parts molt diferenciades. La inferior, molt trencada, herbosa i amb llargues tirades on s'ha de vigilar molt al fregament. I la superior, molt bonica, roca molt bona i amb ambient. L'hem fet sense clavar però dos o tres pitons poden anar bé. Realment és una llàstima que la part inferior sigui tant dolenta per què la superior és molt xula i ben resolta.



Així, les dues vies tenen una part freda i una altra de calenta, què hi farem? No crec que siguin massa frequentades tot i l'enorme feina de divulgació d'alguns escaladors, la meva felicitació des d'aquest humil blog.




Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.