dimarts, 17 de maig de 2011

El Último Buril a la Paret del Pessó.

El Congost de Collegats guarda en les seves parets unes quantes grans clàssiques. A l'ombra d'aquestes n'hi ha unes altres, no tant conegudes, no tant freqüentades però igualment boniques.


El Último Buril és una d'elles, a l'ombra per partida doble tot i que en aquesta època de l'any l'escalareu al sol a no ser que aneu tard.


La via està perfectament equipada (semirestaurada i potser retroequipada), és ràpida i amb diverses possibilitats d'escapar-se cap a la ferrata. Tret del primer i últim llarg, la resta és bastant ajagut i tot sobre bona roca. Al jardí haureu de grimpar per un mur de terra força curiós.



Per cert! estàn arreglant la ferrata, canviant el cable odiós talladits per cadena.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

3 comentaris:

Llorenç ha dit...

coincideixo amb tu que el primer llarg es el més puta! i m'alegro que algú es dediqui a restaurar la "ferrata" de descens! El primer cop que la vaig veure vaig decidir rapelar...mai més!!! tots els rocs van a la canal!!! però baixar per aquests cables de la ferrata es un calvari!

Parce ha dit...

Quan dius p..a vols dir polit, oi? Jejeje!

Ens veiem crack.

Llorenç ha dit...

Efectivament!!!! je j eje!! pa' fer-se mal!