divendres, 26 d’agost de 2011

Amanecer al Pic de Ríbuls.

El mes d'Agost és el mes de relax per excel.lència, però he passat un parell de setmanes bastant dures, amb moltes i diverses obligacions i poques estones tranquiles. Quan pensava que podria gaudir d'uns dies d'escalades amb companys llunyans, la truita es gira i el gàudi es redueix a la mínima expresió. Mínima però molt ben aprofitada al pic de Ríbuls en una via que vaig ullar en una anterior visita i final a les aïgues termals andorranes, ... genial!


Amanecer, nom que no porta cap pista sobre el que ens podem trobar però quan veus per allà on puja tens clar que els peus les passaran canutes. Plaques de roca molt bona amb fines fisures verticals, buf! ...m'ho he passat bé però en alguns llocs tenia rampes al dit gros i tot.


La via està bastant equipada en els dos primers llargs que són els més dificils, verticals i macos, a la resta hi ha poca cosa. En el L4 conectem amb l'Esperó Nord i per aquí fins el cim. La roca és bona però amb força liquens que fan una mica de por en alguna adherència. Amb tascons, aliens i friends (C3 opcional) ja n'hi ha prou i sobretot sobretot vigileu molt en la primera meitat de la baixada (del cim a coll), és molt pendent.


Apa! Fins aviat i us ho recomano ...el jacuzzi després de l'escalada, jeje!

3 comentaris:

Llorenç ha dit...

vaja! nosaltres vam fer l'aproximació amb un mapa francés aquest estiu i vam tardar 2,5 hores!!!! al final vam decidir que no era el dia d'escalar i vam anar de compres!!! je eje j! m'apunto aquesta! te també molt bona pinta!

Parce ha dit...

Doncs mira que és super fàcil arribar-hi, quan ens veiguem ja t'ho explicaré.

Cuidat.

Llorenç ha dit...

je je je!! si de baixa ja ho vam fer bé!! ja ens va quedar clar! ara sols falta tornar a agafar ganes, i l'enrabiada afluixi! mecatxis! cal tornar-hi abans de que fagi massa fred!