divendres, 30 de setembre de 2011

Atardeceres a la Bessona Sup. i l'Aitor a l'Ag. de l'Arbret.

Estar bé això de tornar estudiar i de fer exàmens després d'una bona temporada sense fer-ho. El problema bé quan et treu temps per fer el que t'agrada però un foradet sempre es troba. Així doncs, hem anat a Montserrat a fer un parell de vies que comencen per la primera lletra de l'abecedari.


La regió d'Agulles és un lloc meravellós i amb diversos cims emblemàtics. Avui n'hem pujat dos: la Bessona Superior per la via Atardeceres i l'Ag. de l'Arbret per la via Aitor.



Les dues vies presenten una escalada molt semblant, típica d'agulles. Assegurances distants, navegació pel mar de còdols i roca excel.lent. De la primera destacar la sortida piquent de l'R3, després A0 sense més problemes.



Així com la via Aitor no té problema per localitzar-la, l'Atardeceres ja costa una mica més i s'ha de saber mirar bé entre la frondositat de les canals.



Les dues vies són molt ràpides de fer i estàn equipades, la primera restaurada amb parabolts i la segona amb espits vermells descolorits.



Per cert! Els que han montat la tirolina entre les dues bessones, que la desmontin ja que fa molt soroll amb el vent i trenca la pau del lloc.

Apa! fins aviat i... ombreta pel matí, penseu-hi.

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Una bona manera de dir-ho això dels primers metres del darrer llarg de l'atardeceres, picantet, picantet, sobre tot si caus abans de xapar!!
sobre la tirolina vàrem poder gaudir dels intents d'un dels instal.ladors mentre fèiem l'aresta brucs de l'agulla de l'arbret, impresionant!
sobre el soroll tens molta raó, del refugi estant se sent la remor del vent fent picar les cordes i l'Slack-line. POtser ja toca desmuntar el tinglado no?

Parce ha dit...

Jejeje! Es que el terme expo no m'agrada usar-lo, és massa relatiu això de l'exposició ja que depèn del nivell.
M'agrada saber que no sóc l'únic a qui va molestar la tirolina.

Fins aviat, Jaume.