Feia molt temps que no obria cap via i molt temps vam estar lluitant en aquesta. La Bruixa de Font Ferrera estava gairebé plena de vies. L'únic espai evident que quedava per obrir va ser per obrir aquesta, la Solvència Contrastada. A dia d'avui, la paret està saturada, obrir-hi més vies ja és començar a fer marranades.
Com que teniem més il.lusió que nivell, vam recorrer a l'escalada artificial però col.locant un espit de tant en tant per calmar els nervis. Això ho vam descidir després de guanyar-me el meu primer vol sense motor i aterrant a un metre de terra. Potser diversos trams poden sortir en lliure, no ho ser per què no hi he tornat per intentar-ho, però alguns segur que no (com el sostre del L1).
Us deixo amb l'enllaç de la ressenya que vaig fer fa un temps.
Apa! Fins aviat i que jo sàpiga només té una repetició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada