dimarts, 28 d’agost de 2012

La G.E.D.E de l'Escorpí.

Ves per on, sempre queda alguna clàssica assequible de Montserrat que encara no he fet. Com que per variar no he pogut fer una sortida al Pirineu, m'he tingut que conformar  amb la G.E.D.E. de l'Escorpí al vessant nord d'Agulles.


Ja té collons anomenar-la Gran Xemeneia d'Agulles amb lo estreta i arrosegada que és en l'últim llarg. No m'equivoco si dic que li convindria una restaurada i netejada més a fons del que li han fet , sobretot en els primers llargs on hi ha autèntiques peces de museu.


Així, conteu portar tascons, friends (fins el C3), aliens i un parell de xapes recuperables per reforçar els tacs vells, els claus trencats o dolents i algun que altre buril sense xapa que trobareu. He fet en lliure el L2 de segon, per fer-lo de primer cal anar ben segur, tranquil i apretar fort.


Apa! Fins aviat i ... els embalums millor portar-los penjant.

2 comentaris:

josep i laura ha dit...

Ufff, la xemeneia del darrer llarg, quin fart a arrosegar-te, és realment claustrofobica. Una escalada amb solera, gairebé tanta com la via!

Parce ha dit...

Jeje!! Una mica arrosegada si que és però com que ja estic bastant acostumat amb aquestes xemeneies, un ja s'ho pren amb filosofia.

Salut cracks.