Ja havia fet algunes vies al vessant nord de Montserrat, però aquest dia vaig descobrir que nord nord, allò que s'en diu nord que hi toca l'ombra, no ho era pas, i potser vam estar més d'una hora descansant a peu de paret després de gairebé agafar un cop de calor en l'aproximació.
Al final, encara amb sol, ens vam posar a escalar, suposo que per això la part de baix no la vaig acabar de disfrutar, tot el contrari que la part superior, que ja a l'ombra, la vaig gaudir molt. Recordo que el company va quedar tant fet pols a l'inici que no va voler tirar en cap llarg i me la vaig xupar tota de primer, uf! quina pallissa!
Apa! Fins aviat i hem sembla que l'últim llarg ens vam escaquejar per la dreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada