dissabte, 3 de novembre de 2012

La Primavera a la Falconera.

Dins d'aquest pont de Tot Sants em pogut gaudir d'un dels indrets que més em va robar el cor el primer dia que el vaig visitar. Entre núvols i clarianes, entre vent i pluja i entre castanyes i panellets, hem caminat, hem passejat, hem descansat i no podia marxar sense escalar-hi.

La Serra Major del Montsant és una talaïa fabulosa de les terres del Priorat... paisatge sublim, bellíssim, fabulós i tots els adjectius que se li puguin otorgar. Si la talaïa és maca, els camins per arribar-hi són la cirereta del pastís: feixes altives, balmes de somni, graus ferrats que emanen l'astúcia dels ancestres.



La via que he fet és una clàssica del Montsant, la Primavera a la Roca de la Falconera. Semirestaurada amb un criteri estrany però suficient. Trams molt bonics i trams no tant (pocs). Els L2 i el L3 és poden empalmar sense problemes i compte en el L4, hi ha una sortideta en lliure entre xapes on cal apretar (ganxo ample recomenable per si de cas), ah! i en travessia, en lliure diuen 6b... ni se m'ha passat pel cap provar-ho.



 He passat amb tascons i friends (fins el C2 i aliens opcionals).  Totes les reunions (menys la del cim) amb parabolts i esquitxades d'ells en els llargs. Roca força dolenta al final del L3 i al final del L4, la resta entre molt bona i excel.lent amb uns forats increïbles (típics de la zona).



Apa! Fins aviat i l'aproximació per Barrots i el descens per Agnet.

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Bona la foto del forat amb els dos tascons! l'enginy al poder.

Parce ha dit...

Això formava part de l'R0... a falta de sabines, bons han de ser els tascons, jeje!!