divendres, 23 de novembre de 2012

Ni Contigo ni Sintigui al Cap de Carreu.

Carreu. Muntanyes tranquiles de marcades pendents modelades per l'home, cases de pagès on sempre hi ha feina, camps conreats i camps abandonats en els clars i lluminosos vessants sud, i boscos espesos en els vessants nord ombríbols i opacs. Terra on els dies passen a un altre ritme, on la pressa només existeix si es va cara avall.


Avui hem fet la Ni Contigo Ni Sintigui, via que feia molts anys que volia repetir però que sempre quedava en segon pla. Suposo que la modesta alçada de la paret a dalt d'un pendent de tres quarts d'hora de pujada feia molta mandra, així que busqueu una combinació de vies si no se us farà curta.


Molt bonica via sobre roca excel.lent (tot i alguna llastra dubtosa), bastant equipadeta (tot i que haurem de posar algun que altre friend o alien) i passos d'adherència increïbles (tot i alguna bona fissura). Destacar el L3 de placa amb assegurances justes, o possible variant per la bavaresa de l'esquerra, molt xulo es faci per on es faci.


Apa! Fins aviat i ...bon lloc per reflexionar amb el dilema que ens ve a sobre.