divendres, 30 de novembre de 2012

L'Scavenger a la Paret de l'Esperança.

Matí fred i solet d'hivern. Quan arriben les primeres gelades sempre vas a escalar amb una mica de por per la temperatura que trobaràs, però avui, al final hem tingut una molt bona jornada a la Paret de l'Esperança de Montserrat, tot i que, en els primers metres, l'ombra dels arbres a la roca es notava bastant.


Hem repetit l'Scavenger. El L1 és on es talla el bacallà i sense ser exposat (ni de bon tros), és el més obligat i difícil de la via, amb la típica escalada montserratina que combina finura i força amb forats no sempre positius. La resta és més fàcil i més equipat com més amunt.


La roca és molt bona però totes les reunions estàn en desagradables feixes de terra, herbes i pedres soltes, ideal per que les cordes provoquin bombardejos gratuits. Molt molt de compte que van directes al camí. La via està equipada, podeu portar un friend C3 per la sortida de l'R2 però no us protegeix de res.


Apa! Fins aviat i per baixar millor rapelant per la Dersu Uzala, hi ha menys pedres.

2 comentaris:

Xavi ha dit...

Aquesta via també la vàrem repetir fa una setmana i em va agradar força, té bones plaques amb les assegurances justes. Les reunions i els ràpels per la Derzu són potser el més farragós. Ara em falta repetir la "Replicants", tot i que sembla que en l'actualitat hi falten alguns claus.

Salut!

Parce ha dit...

Ei! NO vagis a fer la Replicants sense mi, que tothom ja la té feta aquesta. Quan quedem?