dijous, 12 de setembre de 2013

Roy Brain a la Paret del Pont.

Porto dos dies amb els pèls eriçats, ahir per la Via Catalana (buf! increïble!) i avui per la fresca matinal a la Paret del Pont a Montserrat mentre feiem la Roy Brain. Menys mal que estàvem ben apretadets a les reunions.


En general la via no val massa la pena i no trobo que estigui massa ben oberta (amb tots els respectes per l'esforç dels oberturistes), tot els llargs tenen alguna pega o altra: el L1 queda massa desproporcionat respecte els altres i compte amb el fregament, el L2 amb una alegria per allà al mig força important (friends opcionals) i just en el tram més difícil del L3 (i de la via) la roca és dubtosa, llàstima.


Així que massa coses en contra per que sigui una bona via, ah! i de postres les reunions són incòmodes. Doncs res... una pena.


Apa! Fins aviat i    .cat

5 comentaris:

perB ha dit...

Quina pena !
pB

Anònim ha dit...

La via una peneta .... Però la companyia sempre entranyable !!

Parce ha dit...

Jejeje!!! Quanta raó teniu!!

Salut companys.

Jans Brain ha dit...

És molt dificil que un determinada via li agradi a tothom. La Roy Brain, dedicada a una persona molt estimada i ja desapareguda, va ser oberta amb la mateixa passió i criteris q moltes altres vies nostres. A totes les vies que he escalat li puc trobar virtuds i defectes. Moltes vegades depén de com estic. Grácies per mostrar respecte envers nosaltres, som d la mateixa familia, escaladors. Si tornessis a fer-la, segur q t'agradaria més. Salutacions, Jean Ch. Peña

Parce ha dit...

Ei Jean!!

Jo només deia la meva opinió. I totalment d'acord amb el que dius, jo en tinc un munt de vies que no valen un duro i no les farà ningú.

No sabia que estés dedicada, perdoneu-m'he.