Possiblement és la via de Canalda que he repetit més cops (Des-04, Des-07 i la restauració durant la tardor del 06). Però tal dia com avui de fa 15 anys, va ser la primera vegada que anava a la preciosa Víctimes del 92. La segona vegada, vaig enamorar-m'en al aconseguir fer-la tota en lliure i com que els burils estaven vellets vaig decidir restaurar-la amb subvenció de la FEEC.
Els punyateros, van donar-me parabolts d'idèntic color que la roca (casualitat?) i ara costa un munt de veure'ls perque en algun punts estan una mica separats (L2), tot i així, és de les vies més ben equipades de la paret (
res a veure amb la seva veïna) i un clar exemple de l'escalada canaldera.
Apa! Fins aviat i ...assegureu-vos que l'últim llarg està sec abans de ficar-vos-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada