diumenge, 11 de maig de 2014

Noves vies a la paret sud de Busa.

Durant una bona colla d'anys vaig ser, practicament, l'únic escalador que obria vies a la comarca i em passejava ençà i enllà contemplant les parets i obrint el que volia, com volia i quan volia. De mica en mica tot això ha anat canviant, i nous obridors van deixant les seves inquietuds en les parets solsonines i últimament, Busa està de moda.


La dita diu: -No deixis per demà el que puguis fer avui-, i algunes de les linies que tenia ullades, les han obert abans que jo hi pogués posar mà. Això sí, amb bon criteri però m'hauria agradat poder-les obrir jo. Així que amb un rampell de mal geni (i no perdent més el temps per si de cas) he obert tot el que tenia ullat a Busa i que volia anar obrint de mica en mica.


Així que, us deixo l'enllaç de sis vies que he estat obrint durant aquest darrers mesos (alguna una mica més). Estils i concepcions diferents però amb dos denominadors comuns: bones vies i bona roca.

- La Pedra, Paper, Tisora.
- La Morty, La Millor.
- La Sí Sí, Sí vull.

L'aproximació recomanable la podeu fer des de dalt al pla i rapelant per la Paper (un de 50m o dos de 25m): quan s'acaba l'asfalt a la dreta direcció Bertolina i en la primera corba aparcar (tanca de fusta) i caminar cinc minuts fins la paret (petita fondalada amb bosquet).

Apa! Fins aviat i ...ara ja estic satisfet per una temporada.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

no és que m'hagi emprenyat noi... sinó que allò s'estava obrint, fa 4 dies... amb il.lusió nanu!
si a tú s'et respecten vies que tens començades fot una pila d'anys , podries tenir una mica de respecte, que saps prou qui som. Perquè això també és maestria, però cap als altres.
Que és Busa!

Apa nanu, anar fent...


Adrià Chueca

Parce ha dit...

Ei Adrià!!

Ja en parlarem quan ens tornem a trobar, que aquests no són els canals per fer-ho.

Vinga crack. Cuidat.

Albert ha dit...

Al sector de la Pedra, paper i tisora hi ha un ràpel que indiques que no es faci. És el que té un cable per acabar-hi d'arribar?
Per què?

ratpe ha dit...

Estic al.lucinat, no entenc res! Suposo que el tac de fusta de la "si,si" no el vas veure!
Però el que no entenc...és la "morty"! Quina necessitat tenies de creuar la nostra via! Sabies de qui era i tenies la ressenya.
Només et demano respecte, el mateix que jo et tinc.

Jordi Castellà.

Parce ha dit...

Quan vaig obrir aquestes vies no sabia de qui eren i quan ho vaig saber ja les havia obert.
...
No vull donar més voltes sobre el tema, el dia que ens veiem ja en parlarem.

Anònim ha dit...

De fora vingueren i de casa et trageren ! Igualment, potser has sigut el que darrera del xuxe has obert més vies al solsonés en els ultims anys, moltes no repetides per ser escalades més de caire local, però no has sigut pas l'unic, potser no ha hagut tanta afluencia com a la Noguera i al Alt Urgell, però altres escaladors de Cardona, Manresa, Barcelona i rodalies han anat obrin vies quasi cada any. S'ha d'acceptar la realitat i saber compartir el jardí.