dimarts, 13 de maig de 2014

Pel teu Somriure, Cel i la Cuervix a la Pastereta.

Amb les boires que hi havia avui arrossegant-se per Monteserrat, no donava ni un duro per escalar. Però en un acte de fe hem anat a la Pastereta a provar sort i vés per on, ha quedat un dia genial després de passar un xic de fred a primera hora.


Primer hem fet la Pel teu Somriure, Cel. Entrada rabiosa si la fem directa i part superior navegant per terreny fàcil amb final comú amb l'Aresta Brucs (via blava).


I després hem apretat una mica més a la Cuervix: escalada fantàstica amb les assegurances alegres però sense excès (i encara n'em fet una més: la Zoe, però aquesta ja és més forçada amb diverses assegurances a desmà).


Vies equipades, preveure alguna cinta llarga. Roca molt bona i adherent. Força rapides i perfectes per combinar-les amb les seves veïnes. Descens en rapel, si es va amb una sola corda que sigui de 70m mínim.


Apa! Fins aviat i no entenc com és poden deixar uns rapels amb aquestes instalacions.




3 comentaris:

perB ha dit...

Qui els ha d'arreglar ?
Pere

Joan Prunera ha dit...

... qui tingui ganes i trepant per fer-ho
Joan

Parce ha dit...

El problema no és qui, sinó que l'equipador ja no ho tenia que deixar així.