dijous, 6 de novembre de 2014

Culebra Bastarda i Genollets de Vellut als Picons del Pla d'Auberó.

Els Picons del Pla d'Auberó és un d'aquells indrets on voldries que el temps s'atures, on voldries que el sol sempre estigues al seu punt més alt, on tanta natura et fa tornar una mica salvatge i el silenci...ai! el silenci. Silenci, pau i tranquilitat tres coses que no és paguen amb diners.


Hem escalat dues vies, primer la Culebra Bastarda: bonica via amb un L3 boníssim. i després la Genollets de Vellut: boníssima de baix a dalt.


Però el que realment fa aquest indret tant especial, és la roca: calcari arenós (semblant al de Roca Regina) de molt bona qualitat en general i un tacte aspre fantàstic. Cantos romos, cantos positius, algun forat, alguna regleta, tot difícil de veure fins que no li agafes una mica el moviment.

No em col.locat res en cap de les dues vies (potser en els trams fàcils de la Culebra podeu posar algun tasconet opcional), això si, porteu un bon grapat de cintes (unes 15 variades+R.). La Genollets està equipada per rapelar.


Us explico una mica l'aproximació: aparcar entre l'Alzina i Beniure (direcció St. Esteve de la Sarga) en un cobert que hi ha al peu de la carretera asfaltada. Travessar els camps recte a sac en baixada fins trobar una pista horitzontal, seguir-la a l'est fins trobar un pal d'una ruta senderista (marques vermelles), deixar la pista i seguir el corriol fins uns camps abandonats, aquí el corriol fa un gir a l'oest i nosaltres hem de deixar-lo direcció als camps citats (ruïnes d'una barraca), travessar els camps i seguir pel costat del torrent (tot aquest tram segueix la fondalada del torrent). Prestar atenció a les fites, travessar el torrent i guanyar alçada d'una manera molt lleugera, traces de corriol i fites, estar molt alerta aquest és el punt més delicat. El corriol es va marcant cada vegada més (ja enmig del bosc) i guanyant alçada d'una manera progressiva fins un fals coll i després un coll (creus gravades a la roca). Seguir el corriol sense pèrdua fins veure la paret i ja evident. Nota important: tota l'estona hi ha camí més o menys marcat, si heu de fer un tram de senglar us heu equivocat. Màxim una horeta.


Ara el descens, també molt fàcil: el cim de la muntanya queda dominat per una característica proa rocosa que mira a l'est (visible des de Moror i Alzina). Des de la bonica cresta somital de la paret hem d'anar a buscar la base de dita proa, per tant, travessar el bosc amb tendència a l'est (únic tram on cal fer una mica el porc fe) i de mica en mica va definint-se la franja rocosa. Donar la volta a la proa (des del vessant sud al vessant nord) i gaudir de l'impresionant balmat, de mica en mica va definint-se un corriol que va reseguint la franja rocosa i va baixant cada vegada d'una manera més decidida (enmig del bosc) fins a trobar el camí de l'aproximació. Si ho hem fet bé ens hem de trobar molt a prop del fals coll de l'aproximació. i ja desfer el camí fet aquest cop costa amunt. Màxim una horeta també.


Apa! Fins aviat i disfruteu de l'indret que val molt la pena.