diumenge, 2 de novembre de 2014

Via del Llons a la Pala Alta.

Ja tenia ganes d'estrenar les cares assoleïades de l'hivern, ara que sí sembla que entrarà la tardor d'una manera definitiva. Doncs ganes de sol i ganes de picar però això al final no ho hem fet ja que la Via del Llons a la Pala Alta l'hem fet sense clavar ni un sol pitó.


I això que anàvem carregats fins les orelles, però, ja us dic, ni un sol clau. La via m'ha agradat molt i m'he divertit de valent en els trams d'artificial (pensava que serien més complicats). I dic artificial perque amb tota la ferralla, no hi ha hagut manera de fer res en lliure que no ho fos ja: atlètic de veritat.


Nosaltres hem fet servir un bon joc de tascons, friends fins el C3 repetits, aliens (millor algun de repetit), cordinos i bagues. La roca és bona amb una mica de pols a baix però millorant amb l'alçada. Reunions a reforçar i sortida original per la feixa però la variant del sostre final és molt xula.


Apa! Fins aviat i ...tot i ser curteta, té molt bon ambient.

2 comentaris:

CLASSIC CLIMBER ha dit...

No m'escoltes. Mira que t'ho vaig dir fa uns mesos. Que no calia ni un pitó!!. jajajaja. Salutacions crack... PAU T.

Parce ha dit...

De fet els pitons només els duiem per l'últim llarg, la resta ja sabiem que no en feia falta.

Tot i així, gràcies crack. Jejeje!!!