A la Paret del Llop Blanc hi va poqueta gent a escalar i un bon dia vam veure que hi havien obert una via nova: la C.E.B.A., així, com que no es veia molt difícil vam decidir anar-hi avui farà 15 anys. A mesura que exprimeixo la memòria em van venint records. Recordo que el
L1 seguia un gran diedre vertical i prou difícil a la part final,
recordo diferents passos de diversos llargs i també l'esperó final aeri i
amb ambient. Aquests són els records bons.
El no tant bons fan referència a la qualitat dels claus (alguns fets de trossos d'estanteria metàl.lica) i als blocs on estaven clavats que feien molt mala pinta... dubto que aguantin una caiguda. Tot i així, també hi ha espits i les reunions no les recordo pas dolentes. Cal dur els flotants habituals i la roca bona però amb diversos trams a estudiar.
Apa! Fins viat i millor que sigueu solvents en l'autoprotecció... per si de cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada