Escalar al vessant sud de Busa a l'estiu és un privilegi i lluny queda ja la calorada de la setmana passada. També és un privilegi veure escalar companys llargs de corda que segurament hom seria incapaç d'afrontar (felicitats crack!). Justament això és el que ha passat avui a la Perturbats Mentals, una via xunga de veritat on s'ha d'escalar molt i molt bé.
La combinació d'escàs equipament, roca delicada i grau difícil i apretat és un cocktel letal. I en els tres llargs llargs d'aquesta via això passa, el més amable de tots és el L2 i la part final del L3 corresponent a la Ments Perturbades. A la resta, a apretar el llom i templar els nervis. Per cert, el L1 només 6b? Uf uf i uf!!! (jo prou li donaria 6c).
Via poc equipada amb reunions a montar o reforçar. Roca delicada o molt delicada en el L1, bona a la resta en general. Trams obligats i difícils de protegir. Dur tascons, friends fins C4 repetint fins el C1, Aliens, cordinos i, encara que nosaltres no en duiem, tres pitonets variats poden anar molt bé.
Apa! Fins aviat i ...tot i que no m'ha acabat d'agradar, l'enhorabona als oberturistes.
2 comentaris:
Ai angelet..., a les vies Jubany-Palma mai s'hi ha d'anar sense pitons! Fes cas a un senyor gran. Felicitats pel viorro! Fins aviat!
Ho tindré en compte, gràcies. Jejeje!!!
Salut.
Publica un comentari a l'entrada