Ja des de petit, camí de la font del Vermell, passava per sota d'unes parets ben verticals però la meva mirada sempre es perdia cap el fons de la vall contemplant la gorja de Riu Lacó. Un bon dia vaig mirar amunt i vaig veure com una esbelta agulla es separava de la paret i es retallava al cel, així que vaig decidir pujar-hi.
Vaig obrir l'Aresta Sudoest en una escalada sense més pretencions que la de fer cim. Fàcil, molt poc equipada i roca variable però no massa bona en general. Ombra al matí i descens en rapel des de sabines i arbres (preveure bagues).
Apa! Fins aviat i la veritat... no en recordo gairebé res més, jeje!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada