La constatació més gran que la sequera continua és aquesta munió d'alzines moribundes que hi ha per les solanes i carenes dels contraforts prepirinecs de ponent. St Honorat no sé n'escapa i ha estat la cara amarga de la bonica jornada de tardor que hem tingut avui repetint la Petit Xamàn a l'Agulla Smeagol.
Una via on l'entorn ho és gairebé tot i l'escalada gairebé res. I és una llàstima perquè només que la roca dongués una mica més de confiança seria una via ben interessant, una mostra d'això és el bonic i mantingut L3, el millor sense dubte, però que no eclipsa suficientment la part inferior amb massa crosta i còdol dubtosos. Mecatxís!!!
2 comentaris:
Increíble!!! Tinc la mateixa foto de temps errera, amb una vegetació de fons, ofana i atapaida.... i ara ho veig tant sec!!! Quina llastima!!
Salut i bones escalades company!!!
Cert Albert. Cada vegada hi ha menys dies de pluja i la que cau ho fa amb tanta intensitat i troba la terra tant seca que l'únic que fa és correr per sobre. Tot un drama.
Publica un comentari a l'entrada