I l'endemà, estavem de nou en marxa per trobar correctament l'inici de la Feixa dels Espàrrecs que ens conduiria fins la majestuosa Pilastra dels Voltors amb la clàssica via omònima. I ja veieu, que abans no sabies com havien quedat les fotografies fins que revelaves el carret (poques fotos i encara dolentes, snif snif).
També recordo que voliem quedar-nos un tercer dia però aquell vespre va començar a ploure i vam passar-nos tota la nit esquivant goteres del foradat sostre del cobert que ens feia d'aixopluc a Estall. Així que entre la pluja (que encara durava) i la febrada del company, vam fer un retorn a casa més que indispensable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada