La part més occidental del pic de St. Cugat ja el coneixia d'una anterior visita i, aquest cop volia anar coneixent la resta de la paret. Així que, avui fa 15 anys, vam decidir fer la Que pagui Pujol, ben llarga i ben bonica amb un final de festa d'apretar fort si es vol fer en lliure (que no va ser el cas).
Recordo de disfrutar escalant les plaques de roca negra i també recordo que vam baixar per davant: primer rapelant i després seguint unes vires enllaçades per rapels. Una bona i completa jornada, de les vies més repetides del lloc i on cal portar un pla alternatiu per si de cas.
Apa! Fins aviat i crec que actualment hi ha una variant al penúltim llarg per fer-la encara una mica més interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada