No havia anat mai a Montserrat i feia un dia gris i enboirat, gens agradable per escalar. Com que jo encara hem deixava portar, m'enxufava al cotxe i anem-hi. Vam acabar fent el Dauet de rebot.
No recordo quina via anavem a fer, crec que era una de la Bessona Inferior. Recordo que per arribar a la primera xapa era molt finet, vertical i un tros amunt, amb la xapa una mica per sota dels peus el company fot patinada i avall. Anavem tres, i vaig ser espectador de luxe de la primera caiguda en escalada. Recordo que hem vaig quedar flipant pepinillos. La pobra xapa del buril va quedar estirada com un xiclet. Amb el dia que feia i la caiguda, el més acertat era abandonar però abans de marxar encara ens vam encordar per pujar al Dauet. Tot i així, Montserrat encara ens tenia preparada una sorpresa final.
Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.
2 comentaris:
Com fot lo del cotxe company!!!. El dauet te un bonic pas de bloc, a la meva època et treies el "carnet" allà... Joder lo que em va costar comvercer al pare de que em deixés fer de primer allà.
Jo com que tenia poc material en aquella època vaig pillar poc, però els companys... encara s'en recorden ara.
El carnet dius... jeje! i suposo que amb bota rígida de la manera que ho dius.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada