He pensat que si la Nostromo va ser oberta en solitari, també la podria repetir en solitari. Així que, llarga caminada igual a material just, fins i tot m'he oblidat l'estrep, jeje! Realment he disfrutat molt, feia dies que no sentia la fragància montserratina.
La via segueix el primer canaló de la dreta de la paret, començant pels primers llargs de l'Aresta Pólux. En teoria tenia que seguir els tres primers llargs d'aquesta aresta i després passar-me a la paret però quan he fet això, m'he trobat al cim de la Pólux així que he tingut que tornar a baixar i descobrir per on tenia que flanquejar. I quin flanqueig, bufa! Pura finura montserratina. M'ha sortit en lliure però amb un xapatge molt apurat. La resta... un canaló genial i amb alegria.
Per cert, creieu que s'hi l'hi demano a la mare me'ls cosirà?
Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.
4 comentaris:
je je je! aquesta paret la tinc que visitar algun dia!!! sempre queda al final de la llista....i ara veient els teus pantalons...no se jo!!! un pedàs de Superman o Spiderman no quedaria bé???
Ostres Llorenç. Et recomano que hi vagis, ara no per que esta prohibit, però a la tardor val la pena la caminada. Si vols hi podem anar plegats i fer-hi alguna via de les que hem falta.
Ja ho anirem parlan.
Cuidat crack.
No et deixis perdre la Ying-yang, apreta una mica però està molt equipada...
Jo he d'anar a fer l'Estrella Polar, que és de les que em falten a la llibreta...
A tibar-li fiera!!
La Ying Yang mmmmmmmh!! Segurament serà la propera, només hem falta trobar el company. I l'Estrella Polar mooolt xula, no t'he la pots perdre, jeje!!
Cuidat crack.
Publica un comentari a l'entrada