Sau. Terra vertical.

Una vegada em van dir que si el terreny era descompost no podia ser vertical per què queïa pel seu propi pes. Vaig pensar que era una bona deducció, però ara penso que no van anar a Sau.

M'he estat un parell de dies per aquesta terra tant bonica. Ahir vaig fer una vieta als Cingles de Sta. Cília, més maca del que m'esperava .

La via de les Falsies és curteta, vertical i una pedalada, segons la ressenya. M'ha sorprès per que la bona qualitat de la roca, en la part central, m'ha permès escalar un bon tram en lliure i el diedre del L2 és molt xulo.

Demanava portat tascons, dos claus i xapes recuperables. Jo duia friends i m'han anat molt bé per apurar l'artificial, de xapes també n'he posat però de claus res de res. Comentar però, que els pitons del diedre és mouen (va bé protegir-ho amb friends i passar dels claus). Comentar també que la sortida al cim és molt terrosa (extremar les precaucions) i una mica indefinida. Per la resta, cap problema.

I avui hem fet una altra pedalada amb tota regla, i aquí sí, sense pietat fins al cim. Sort que la companyia a estat fabulosa i magnífica... de la vella escola, com jo.

Els Cingles de Tavertet cauen practicament a plom sobre l'embassament de Sau amb l'acoloriment dual tant característic.

Hem fet la Balconets de Sau i, a la imatge podeu veure un resum del tipus d'assegurances que hi predominen. Destacar d'una manera important l'estat més que dubtós d'un espit del L1, l'erosió del lloc on està expandit, fa que sobresurti de la roca un centímetre, només és qüestió de temps que a algú s'he l'hi arrenqui (és una bomba de rellotgeria). Per la resta, cal portar moooltes cintes i paciència.

La part superior és molt espectacular i amb un sostre sostre, on t'ho has de mirar dues vegades per creure que va per allí.

Apa! Fins aviat i foc... a la ronyonada.