Vull donar-li les gràcies per haver pogut fer realitat una altre somni (ara només m'en falten 10), sense ell no hagués estat possible. L'objectiu era fer la primera repetició de la T.I.M. (oberta l'any 1994, fa 17anys!!!!!).
La via a resultat ser moooolt dura i mantinguda en quan a dificultats. Dificultats en el lliure, en l'artificial, en la pressió psicològica del lliure i el treball de l'artificial. Un viot sense cap mena de dubte, on desequipar l'últim llarg amb la llum del frontal ha estat el final d'un dia ple d'emocions.
Tots els llargs tenen la seva duresa i en varietat: el L1, amb una entrada a reunió atlètica sobre roca dubtosa, el L2, on trobar un forat miraculós per assegurar una placa llisa i la següent panxa (possiblement els passos d'A0 que marca a la ressenya original), el L3, amb caiguda potencial sobre repisa i el L4, amb una sortida del sostre monolítica i extrema. Recomano anar molt sobrat sinó voleu pillar de valent i l'enhorabona als obridors.
Apa! Fins aviat i ...cap via sense repetició.
11 comentaris:
moltissimes felicitats bow!
guardat la Torrent de flujo per mi he puta!
salut mestre
Tot un viot, felicitats!
Ei! Si si tot un viot, jeje!!
La Torrente està reservada però si no et veig el pèl aviat potser deixarà d'estar-ho, saps que vull dir, no? Vejam si ens veiem i deixes de fer tant bloc, cagon l'ou!
Vinga doncs. Gràcies i fins aviat.
moltes felicitats, ara que estic retirat veig que algu li fot canya
repetin les vies mes dificils de Canalda.
xuxe
Ei Xuxe. No podiem deixar la via sense repetició. Vejam si de mica en mica vaig repetint les que hem falten.
Cuidat.
Em trec el barret!!! Sí senyor, quin parell de bèsties pardes!!!
A tibar-li!!
Felicitats!
Nomes cal mirar el primer llarg per a començar a tremolar.
Una més!
Amadeu
lo extraordinari es veure com puja en lluis en lliure...
Un plaer acompanyar-te a vies autentiques!!!!
quina por! esteu com un llum! i quina enveja! bona via, bona companyia...i per tancar carnaval!!! ja us val!
ja vam veure algu que picava per canalda,i al arribar al cotxe i veure la via que estaveu ,alguna cosa vem sospitar,qui havia de ser,jejeje.aniol.
Qui havia de ser? jejeje! Aquestes vies et deixen una mica cremat i sort del Carnaval per oblidar les tremolors (no només del primer llarg). Jo me quedat en bestiola i com li vaig dir en el Paca:-Et porto fins allà dalt, però tu m'hauràs de treure de la paret-.
Salut companys.
Publica un comentari a l'entrada