Hem anat a Rúbies a fer la Trepant Solitari dins la tranquilitat més absoluta. En alguns trams he disfrutat com un nen però en d'altres... millor no explicar-ho... i la feixa ha estat el de menys. Això sí, no és tant fàcil com sembla.
A la via no hi ha gran cosa però les reunions estan equipades. Hi ha llargs molt bons i alguns bastant dolents, (com en qualsevol d'aquesta zona). La roca és molt variable i amb algun tram herbós. A l'R2 s'han endut una de les dues xapes (amb xapa recuperable cap problema). L'entrada a l'R3 és en plan Tarzan i la sortida al cim és molt aèria.
Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.
2 comentaris:
Veus,
aquesta la teniem en llista, desde ja fa molt temps, però amb aquests comentaris, cau unes quantes posicions a la llista....i n'hi ha alguna altra que en puja!! merci!!
Jejeje!!! L'acabaràs fent Llorenç, no hi pateixis. Jo estic fent vies que no haguera dit mai que faria. Quina és aquesta que remonta posicions?
Vejam quan ens tornem a veure i anem per feina, eh?
Fins aviat crack.
Publica un comentari a l'entrada