A Vilamala en vam trobar un i ja de seguida vam començar a investigar. Evidentment era del mestre i ens va donar permís per acabar-lo, així que, avui ho hem fet.
L'hem deixat equipadeta ja que la roca ofereix poques possibilitats d'autoprotegir-se. Tota la via és bastant ajaguda menys l'últim llarg on haurem d'apretar una mica més, molt bo aquest llarg. Tot, molt semblant a l'Arantxa al País dels Sons Trobats.
Apa! Fins aviat i... equipadeta sí, però sense excessos.
7 comentaris:
Mol bones Parce, men alegre mol que ha hi gueu acbat la via, enhorabona i canya al mono.
Tot un plaer compartir aquesta nova via! com has deixat d'apretadet el 3 llarg!!mecatxis!
tot un plaer compartir la via!
Ei Xuxe. A quedat una via molt agradable d'escalar amb un puntet més picant a dalt així fa més gràcia fer-la. Gràcies per deixar-nos acabar-la.
Llorenç, i no serà l'últim. Però els propers haurem de posar-hi més trastos que sinó es rovellen, jeje!
Fins aviat.
No sembla una gran paret però el racó si que déu valdre una visita, m'han dit que és molt bonic. Aviam si ens hi escapem algun dia....
Felicitats per la via!
T'han informat bé.
Cuidat.
Avui al matí l'hem repetit, el tercer llarg és l'excussa per tota la via. Felicitats per la via.
Publica un comentari a l'entrada