Entrada destacada

dimecres, 25 de gener del 2012

15 anys de... la Gran Manitú a la Paret del Llop Blanc

Encara recordo aquesta jornada com si fos ahir. Vam disfrutar i patir com uns nens i... és que el Llop Blanc és molt llop i molt blanc, i la Gran Manitú molt gran, jeje!


Vaig afrontar la preciosa bavaresa del L1 amb el cor en un puny, 20m curts però intensos. Treura-la en lliure em va donar molta moral pels diedres superiors que ens esperàven. Suposo que per això no ens vam baixar quan se'ns va posar a nevar en el L5. Entre lo vertical que és, el fred i la nevada, recordo que em va costar un ou.



Apa! Fins aviat i... la primera gran apretada.

Nota (del 28 d'Abril de 2022): 25 anys després torno a repetir aquesta bona via del Llop Blanc... records molt llunyans ja, jeje!!!! Tot i així, la via continua inperturbable en el temps: dura, atlètica i exigent.


He refet la ressenya perque la que hi havia estava plena d'errors, així que ara la teniu actualitzada amb una petita modificació dels graus originals. Anotar que l'A1 del darrer llarg podria sortir en lliure de 6b aproximadament.


3 comentaris:

Joan Baraldes ha dit...

Hola,

Com s'arriba al peu de les vies de la paret del Llop Blanc ?

Pelake ha dit...

Aixo, aixo, con s´arriba ?

Parce ha dit...

Passada la paret de Canalda heu d'agafar el segon trencant a la dreta (el primer du a una casa visible des de la carretera). Amb discreció, obviant el cartell de camí particular i amb forta pendent d'1km arribareu a una altra casa. D'aquí, a peu, recte amunt, primer per camí després per corriol (molt dret) i quan el corriol tomba lleugerament a la dreta (segona fila de d'arbres), planejar fins a peu de paret (30min). Explicació resumida. Intuitivament es troba bé.

Sort companys.