dimecres, 25 de gener de 2012

15 anys de... la Gran Manitú a la Paret del Llop Blanc

Encara recordo aquesta jornada com si fos ahir. Vam disfrutar i patir com uns nens i... és que el Llop Blanc és molt llop i molt blanc, i la Gran Manitú molt gran, jeje!


Vaig afrontar la preciosa bavaresa del L1 amb el cor en un puny, 20m curts però intensos. Treura-la en lliure em va donar molta moral pels diedres superiors que ens esperàven. Suposo que per això no ens vam baixar quan se'ns va posar a nevar en el L5. Entre lo vertical que és, el fred i la nevada, recordo que em va costar un ou.



Apa! Fins aviat i... la primera gran apretada.

3 comentaris:

Joan B ha dit...

Hola,

Com s'arriba al peu de les vies de la paret del Llop Blanc ?

Pelake ha dit...

Aixo, aixo, con s´arriba ?

Parce ha dit...

Passada la paret de Canalda heu d'agafar el segon trencant a la dreta (el primer du a una casa visible des de la carretera). Amb discreció, obviant el cartell de camí particular i amb forta pendent d'1km arribareu a una altra casa. D'aquí, a peu, recte amunt, primer per camí després per corriol (molt dret) i quan el corriol tomba lleugerament a la dreta (segona fila de d'arbres), planejar fins a peu de paret (30min). Explicació resumida. Intuitivament es troba bé.

Sort companys.