dijous, 19 de gener de 2012

La Rosaura als Plecs del Llibre

Hi ha lectures que et fan volar la imaginació, algunes et motiven i  unes poques et fan entrar una por a quelcom irracional. Fan entrar les vies, de que parlen, en una aureola màgica d'inaccesibilitat. Fa temps vaig abandonar aquestes lectures per evitar paranoies absurdes que s'apoderen del subconscient però algunes vies i parets van caure en l'abisme. Una d'aquestes parets és el Plec Superior del Llibre.


Una piada dient que havíen restaurat mínimament la Rosaura m'he la va fer recuperar de l'oblit i abans que entri la prohibició ens hi hem acostat. El objectius del company i els meus eren totalment oposats: ell fer-la en lliure i jo només sortir per dalt, així que A0 a dojo amb una delicadesa de cirugià que els burils són molt vellets i la restauració es tant mínima que no és pot considerar ni això.


Per tant, passant en lliure o en artificial, s'ha de confiar en els burils, alguns sense xapa (com en el L2). El L1 és el més obligat i on les sortidetes en lliure són més fines, a la resta és pot passar millor en Ae o A1. Menció especial a l'inici del L4, un únic buril t'assegura un pas bastant cabró (no entenc com no hi han posat un parabolt).


Apa! Fins aviat i... malauradament ja no tinc el cor per aquestes relíquies.

10 comentaris:

Cesc ha dit...

ei lluis, si no hi ha burí no hi ha parabolt.
igualment a 1 o 1,5 m. a sobre i entra un Alien Groc o Gris a canyó.

Parce ha dit...

Evidentment Cesc, no en dubtis, però aquí sí hi ha buril i 1 o 2m és poden fer molt llargs.

Salut.

Cesc ha dit...

Sorri, hem pensva que deies d'afegir.

Salu i rovell

The Jose ha dit...

Después del buril que da comienzo al cuarto largo encontramos un plomo que ayudaba bastante para meter encima el alien que dice Cesc.
Si ese plomo ha saltado... mmmm la cosa costará un poco más.

Parce ha dit...

No no, el plom encara hi és. Però sortir de la reunió en flanqueig, trobar-te un buril solitari, el plom! i un clau mig sortit un tros més amunt, no és un panorama engrescador que diguem. Amb parabolt, restaurant el buril, la cosa ja canvia. Això és al que em refereixo.

Salut companys.

The Jose ha dit...

Está claro Parce.
la vía no está restaurada, se empezó pero no se terminó. Solo hay que ver lo "flamantes" que lucen los buriles del segundo largo, jaja

Salú

Montse Molano ha dit...

Salutacions un altre cop, doncs l'altre dia ho vaig fer des de la Francesc Casanovas.
Quan vam baixar del Montgrós camimant vam estar observant la paret per on va la Rosaura i així a primer cop d'ull carai com impressiona.
Salut

Parce ha dit...

Ei Montse. Ja m'ho pensava que ereu vosaltres però no vaig gosar demanar-vos-ho (et vaig fer un comentari al teu blog però no el devia enviar bé).

A mi sempre m'havia deixat el cor petit aquesta paret. Per cert, la desgrimpadeta dels Plecs és més impresionant que difícil però s'ha de vigilar, això si.

Fins aviat.

KALAMONTSE ha dit...

felicitats crack! una altre que fa anys q vull nar a fer!!! ara amb aquesta superressenya i deseguida que estigui millor del "freekopatazu" q em vaig fotre a la salamandra hi aniré q els burins cada cop estaran pitjor...

ens veiem crack!!!

Parce ha dit...

Doncs sí, els anys no passen en va i no molen els freekopatazus amb aquets burilillos, jeje!!

Cuidat i fins aviat.