dijous, 12 de gener de 2012

Nova Via. Sol no vull trobar-me a la Paret de les Orenetes.

Primera via oberta en solitari a la paret amb una escalada i estil propis de Canalda. Escalada que abandona els diedres i fissures per aventurar-se pels esperons i els desploms, quedant una molt bonica via. Atrevida, aèria i atlètica.


A quedat bastant assegurada però en algun tram encara col.locarem cosetes (millor tascons que friends) i porteu un bon grapat de cordinos. L1 i L3 especialment bonics i sortida obligada de l'R2 (possibilitat de pas d'espatlla). Des d'aquesta reunió també podem escapar-nos per la feixeta, molt de compte.


Apa! Fins aviat i ... NO us oblideu la càmera i la xocolatina.

Nota (del 8 de Novembre de 2012): Sempre que obro una via en solitari intento repetir-la amb cordada per confirmar el grau. I això és el que hem fet avui, disfrutant molt d'aquesta petita gran via.


Els companys m'han dit que destaqui sobretot l'exigent L3, així que ja ho sabeu, haureu d'apretar de valent, sobretot el de primer.