L'any passat tenia ganes d'anar al Midi D'Ossau però altres sortides van prendre el protagonisme. Aquest any, tot sortia al revés i pensava que no podria lligar cap sortida amb cara i ulls. Però sí, al final ha estat possible i en una de les parets més llargues i caòtiques del Pirineu, la Punta Jean Santé.
Després de molts dies sense fer res, i més dies encara sense fer res decent, el meu estat de forma era una incògnita. No volia liar-me massa però la dotzena de persones que estaven al peu de la Surest Clàssica ens ha fet canviar de plans a la Directíssima Sud, més llarga, més difícil i sense coneixer la baixada, collonut!!
La via és maca, atlètica i variada amb predomini de diedres i fisures. La roca és molt bona en general, però hi ha nombrosos blocs dubtosos de totes mides i tamanys. Molt de compte en no tirar res avall que hi pot haver gent rapelant, per les viretes o per les vires.
La part inferior (fins les viretes) està semiequipada amb claus en els passos més difícils. Destacar el L6, molt vertical, i el L8 amb fissura positiva de mans però caiguda lletja sobre repisa. Reunions a reforçar.
La part superior està molt poc equipada (menys el L13) i diversos trams indefinits. Destacar el L12, difícil i atlètic. La gambada del L13 és més espectacular que difícil. Reunions a montar.
Material a dojo, mímim dos jocs de friends i aliens (amb un C4), tascons i bagues o cordinos. El martell NO cal.
El descens el farem per darrera baixant al coll i, mirant a la tartera, creuar a la dreta (No pendre la canal principal) de seguida desgrimparem una estreta canal per acabar en una pendent de pedres i els rapels ben visibles per la multitud de bagues existens.
Apa! Fins aviat i ...l'estat de forma és patètic, aprofiteu-vos-en.
3 comentaris:
Per fi has anat, eh ! El Pirineu te una atracció irresistible.
Indi
Ha costat, ha costat. En aquesta atracció també hi ajuda la fresqueta que hi fa, jeje!!!
Cuidat crack.
ep!! una gran via!! si tu no et volies liar imagina jo! je je je! portava 3 propostes i cam fer la 4!!!je je ej! un bon tros de via on cal anar molt concienciat per fer tants metres tant verticals i carregat amb molts ferros! tot un plaer i molt a gust! a veure si faig la piada ara que torno al molt dels treballadors!
Publica un comentari a l'entrada