Menys un parell de llargs en la part inferior, vaig fer-la tota de primer i les sensacions que vaig tenir van ser de passar una por terrible amb les relíquies que asseguraven la via. Recordo que en aquesta via, ha estat l'única vegada que he posat una xapa recuperable sense necessitat de donar-li la volta i fent pressió amb el dit per que és quedes darrera la mica de rebava que feia el buril mentre m'estirava per arribar al següent. Horrorós! jeje!!
Apa! Fins aviat i no patiu que em sembla que està restaurada o semirestaurada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada