Aquest talaïa entre el Solsonès i l'Alt Urgell em va robar el cor des del primer dia que hi vaig anar. Paisatge bellíssim de boscos espesos i avui amb una vissibilitat espectacular que permetia veure les Muntanyes de Prades com si les poguessis tocar.
Ja m'havíen advertit que no repetis aquesta via que em posaria de mala lluna... ...home! de mala lluna no, però sense dubte... ...un callo de via s'ha de compensar, com a mínim, amb bona companyia. I no penso fer cap més comentari... ...però és que ni la roca s'aprofita, vatua!!
Doncs res, via equipada amb alguns parabolts mal ubicats i roca justeta, només l'últim llarg es salva.
Apa! Fins aviat i... mal aguanyat de parabolts.
1 comentari:
je je je!
Publica un comentari a l'entrada