Res a dir que no sapigueu del lloc i amb l'escalada d'equilibri, finura extrema i regleta tendinítica d'aquestes vies. Totes gasten la mateixa mala baba i cal anar una mica sobradet per disfrutar-les (alguns trams són obligats i alguns altres amb unes bones volades). De la graduació ja ni en vull parlar, perquè si (per exemple) el L2 és 6b+, "apaga y vámonos".
La via està restaurada d'una manera peculiar i les reunions són rapelables menys l'última (la de la falsa feixa). Jo recomanaria portar les cintes de rigor i algun alien (al final del L7, han tret les xapes dels espits i hi ha una excursió memorable). La roca molt bona i una mica gastada, sobretot en els trams difícils.
Apa! Fins aviat i ...que consti que la via és ben maca.
2 comentaris:
Lluis, la Aqualum se abrió solo con buriles. No había ni un sólo spit. A partir de ahí saca conclusiones.
Al ver los casquillos d'espit sin parabolt al lado ya me he pensado que algo raro passava. A pesar de esto, hay algun chapaje díficil.
Nos vemos crack.
Publica un comentari a l'entrada