Setmana santa o el més semblant a una estampida de búfals creuat les pastures. En dies com avui, enyoro els confinaments que tampoc cal que tornin però redéu... Sigui com sigui, m'he anat amagar als Cingles d'Oriola per escapar de tot i de tothom.
He repetit la Cor de Mare amb una part central bonica i interessant, llàstima que sigui tant curteta. Línia fisurada de dalt a baix on els flotants queden molt bé (no sempre on es vol, això sí). Grau en general benèvol.
Semiequipada amb una mica de tot, on cal dur friends fins C1, Aliens i alguna baga. Roca molt bona en general però una mica bruta. Pont de roca testimonial marca via a tres o quatre metres de terra.
Apa! Fins aviat i no sé si això és un mal auguri però m'ha donat molt mal rotllo ...glups!!
2 comentaris:
Amb les calors desperten i em d,anar en compte.Comvivim al seu espai.
Salut parce.
Prou que ho se, Sergi. El segon que em trobo escalant des de sempre, jeje!!
Igualment, salut.
Publica un comentari a l'entrada